En una  hipoteca multidivisa el client contracta un préstec hipotecari en una moneda diferent a l’euro, les més habituals són amb el ien japonès, el franc suís i el dòlar. Això vol dir que la quota hipotecària no vindrà fixada únicament en funció de l’amortització del préstec i els interessos, sinó també dependrà del canvi al mercat de divises de la moneda triada. Això ha provocat que alguns dels clients que en el seu dia van contractar aquest tipus de producte, hagin vist com la seva quota hipotecària anava augmentant a un ritme exponencial. No només això, sinó que el resultat ha estat en molts casos que després de pagar durant anys la seva hipoteca, el saldo pendent sigui superior al capital degut inicialment.

El Tribunal Suprem en les seves últimes resolucions ha considerat que aquest producte ha de qualificar-se com un producte financer complex, i per tant només adequat per experts financers. D’acord amb això, el banc hauria d’haver informat abans de la contractació, donant compliment a la normativa específica per a la contractació de productes i derivats  financers, molt més exigent que per a la contractació d’un préstec hipotecari normal. Si no ho va fer -pràctica que va ser habitual- s’ha de considerar que el contracte és nul.

Les conseqüències de la nul·litat és que el Banc ha de recalcular les quotes hipotecàries com si el préstec s’hagués contractat en euros des de l’inici, i per tant prescindint de les oscil·lacions que la moneda contractada (ien, franc suís, dòlar, etc …) ha tingut durant la vigència del préstec. Un cop fet el recàlcul, s’aplicaran a les noves quotes hipotecàries les quantitats que el client ha anat pagant al llarg de tots aquests anys. El resultat segurament serà molt beneficiós per al client, perquè veurà reduït dràsticament el capital pendent del préstec, i també la seva quota hipotecària.