El procés consta de 2 parts clarament diferenciades. La primera fase s’inicia amb la presentació de tot un seguit de documentació davant el notari, Registre Mercantil o davant la Cambra de Comerç. La segona es desenvolupa davant els tribunals.

Primera Fase:
Si el deute prové majoritàriament d’un negoci, aquesta primera fase s’ha de sol·licitar davant el Registre Mercantil o bé davant la Cambra de Comerç. Si el deute està té el seu origen a les despeses familiars, en aquest cas aquesta la primera fase s’inicia per una petició davant el notari del domicili.

Per a la sol·licitud s’ha de d’acompanyar tot un seguit de documentació: certificat d’empadronament, certificat de penals, etc … Després de la presentació és designat un mediador concursal que s’encarregarà d’enviar una proposta de pagament a tots els creditors, alhora que els convoca una junta de creditors per votar sobre la proposta. Si la proposta és acceptada per la majoria dels creditors, aquesta s’aprova, i el procés ja ha conclòs. Per tant el deutor únicament haurà de fer front a aquest pla de pagaments que ell va proposar. En la realitat, aquesta aprovació del pla de pagaments, es produeix només de manera molt excepcional. Podem dir que en les desenes de tramitacions que s’han portat al nostre despatx, mai no s’ha aprovat la proposta feta. Això, com veurem tot seguit, no té perquè ser dolent.

El temps de durada d’aquesta fase estarà entre els 2 i 3 mesos.

Segona fase:
La segona fase es tramita als jutjats, i amb una regulació similar a la que hi ha quan una societat mercantil demana el concurs de creditors. En realitat es tracta del concurs de creditors d’una persona física. El procés s’inicia amb el nomenament d’un administrador concursal. Aquest, després d’analitzar tot el patrimoni del deutor, el liquida (ven o subhasta), i amb això paga als creditors, segons els criteris que fixa la llei. Si comprova que no hi ha béns, el posa en coneixement del jutjat per continuar amb la tramitació. Durant aquesta fase es produeix l’intervenció del concursat. Això vol dir que l’administrador concursal pot controlar els ingressos i despeses. No obstant això, en la pràctica, quan són ingressos moderats l’administrador concursal no exerceix aquest control. Si que és cert és que durant aquest període no es poden fer despeses extraordinàries, llevat que siguin imprescindibles. Per exemple: serà difícil que ens permetin comprar un habitatge o un cotxe, però en canvi si que se’ns permetrà pagar la matrícula universitària dels nostres fills, si econòmicament és assumible.

Un cop conclòs aquest tràmit pot sol·licitar del jutjat que li sigui perdonada tot el deute que ha quedat pendent després del repartiment. El jutge haurà d’examinar la petició, verificar que es compleixen els requisits legals, i en aquest cas condonarà tot el deute, amb l’excepció d’una part del crèdit públic (Hisenda, Seguretat Social, Ajuntament, …), i pensions d’aliments. Aquesta part del crèdit públic s’ha de pagar en la seva totalitat en aquest moment, i en un únic pagament. Si no és possible, en aquest cas la llei disposa d’un sistema alternatiu que permet pagar en 5 anys.

La durada en aquest cas dependrà totalment de el ritme de cada jutjat. Tal com ho explicarem en un altre article.