Davant les múltiples trucades rebudes al nostre despatx en aquests els  últims dies, hem decidit fer aquesta publicació, intentar aclarir en quin punt ens trobem.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha decidit, que la doctrina del Tribunal Suprem Espanyol per la qual els afectats per la nul·litat de la clàusula terra només podien reclamar el pagat de més des de l’any 2.013, no era la correcta. Segons el Tribunal Europeu dels afectats han de rebre allò pagat de més des que van signar el contracte, i aquesta sentència no és recurrirble.

Això no suposa que els bancs hagin de tornar automàticament, i sense reclamació, el cobrat en excés. Properament veurem com actua cada un d’ells, però ni la llei actual, ni la sentència dictada pel TJUE, els obliga a la devolució automàtica. Algunes entitats (Banc Sabadell, per exemple) ja s’ha dit públicament que les seves clàusules sòl no són nul·les (sense comentaris), i que només tornaran els diners cas per cas i quan un jutge ho faci per sentència.  Ara estudiarem les situacions més freqüents en les que vostè es pot trobar, tot i que també hi ha altres:

A) Si ja vaig presentar la demanda judicial i està en tramitació: En aquest cas el judici continuarà fins que es dicti sentència. En la majoria dels casos el jutge acabarà declarant la nul·litat de la clàusula, i condemnarà al banc a pagar tot el cobrat de més, i els interessos legals. Teòricament també hauria de condemnar-lo al pagament de totes les despeses judicials, però falta per veure si realment tots els jutges ho fan. La meva opinió és que alguns optaran per no condemnar al pagament de les costes judicials emparant-se en els dubtes de dret que hi havia.

En el mateix cas es troben aquells que el jutge de primera instància va dictar sentència (donant-nos la raó o no), i alguna de les parts va presentar recurs d’apel·lació. En aquest cas el recurs continuarà el seu tràmit, i serà l’Audiència Provincial la qual dictarà sentència, previsiblement a favor del client.

B) Si encara no he presentat la demanda: En aquest cas el client pot presentar la demanda i reclamar el que s’ha pagat de més, els interessos i les despeses judicials. Si la demanda està ben plantejada, gairebé amb tota seguretat el jutjat donarà la raó al client, i condemnar el banc pagament del cobrat en excés, més els interessos. En aquest cas és previsible que també condemni el Banc a pagar de totes les despeses judicials, ja que ara el banc no podrà dir que el tema és dubtós legalment, ja que la sentència del TJUE és nitida.

C) Si vaig arribar a un acord amb el banc i vam signar unes noves condicions: En aquest cas s’hauria de mirar el contingut de l’acord, encara que tots els que he tingut ocasió d’estudiar recollien una renúncia expressa a poder reclamar els endarreriments. En la nostra opinió el client en aquest cas ho té molt complicat per reclamar ara el que va pagar de més. És cert que hem llegit i escoltat advocats que opinen que fins i tot en aquest cas es pot reclamar. Em poden creure …., Si s’ho garanteixen, ara el que els enganya és l’advocat. Amb això no volem dir que no sigui possible, sinó que el tema és més que dubtós, i es corre el risc de perdre la raó, i haver de pagar totes les despeses.

D) el banc va tornar voluntàriament el pagat de més fins 2.013, sense signa cap document: En aquest cas el client pot reclamar el pagat en excés des de la signatura de la hipoteca fins al 2.013, amb els interessos legals.

E) Si vaig presentar demanda, i es va dictar sentència condemnant al banc a pagar des de l’any 2.013, però no vaig presentar recurs d’apel·lació: En aquest cas el client ja no pot reclamar. No falten opinions que pensen que en aquest cas es podria arribar a reclamar contra l’estat espanyol pel perjudici causat, encara que es tractaria d’un altre tipus de procediment judicial, i -de moment- de resultat també incert.

Tal com dèiem aquest és l’estat actual de la qüestió. En el futur immediat potser puguem veure com es modifica la llei, o bancs que facin propostes particulars a cadascun dels seus clients, etc … però tot això forma part de l’especulació i de futuribles desconegut per tots, fins i tot pels propis bancs que estan intentant refer-se del xoc.