La sentència del Tribunal Suprem  de 3 de juny de 2016 ja ha deixat clar que en tot tipus de préstecs (hipotecaris o personals), i sempre que es tracti d’un consumidor, qualsevol interès de demora que superi en més de 2 punts l’interès ordinari pactat, és nul. Per tant el Banc no pot aplicar cap tipus d’interès de demora. La conseqüència és que si en el nostre contracte de préstec el banc va fixar un interès de demora d’un 10%, un 15%, o un 19% (cosa habitual), i no paguem puntual una o més quotes, el banc no podrà aplicar cap tipus d’interès de demora. Només ens pot aplicar l’interès ordinari pactat.

Val la pena ara també recordar -i això sí que és aplicable a consumidors i també a empreses- que les comissions de reclamació d’impagats pactades en els contractes de préstecs (normalment de 25, 35 ó fins i tot 50 euros) tampoc es poden aplicar de manera automàtica, només per al  fet d’haver-se produït l’impagament. Pel seu cobrament, cal que el banc hagi fet una gestió real de reclamació. El Banc d’Espanya, a la seva memòria de reclamacions anual, repeteix a les entitats any darrera any, aquesta necessitat d’haver fet una gestió real, específica i particular, i que «…no queda justificado con la simple remisión de una carta periódicamente generada por el ordenador» (pàgina 158 de la memòria del Banco de España de 2014, per exemple).

És freqüent que els bancs no respectin cap de les regles exposades. En aquest cas la recomanació és exigir verbalment a l’entitat que retorni les quantitats cobrades indegudament. Si el Banc no corregeix s’ha de presentar una reclamació escrita adreçada al defensor del client de l’entitat. Si aquest no accepta la reclamació, o no contesta en el termini de 2 mesos, ja podem presentar una reclamació escrita davant el Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya.