Quina és la rellevància de l’informe de l’Advocat General publicat aquest 13 de juliol i en el que es posiciona a favor de la doctrina del Tribunal Suprem sobre les clàusules terra?

El Tribunal Suprem des de l’any 2013 fins ara ha dictat doctrina segons la qual els afectats per les clàusules terra només podran recuperar les quantitats cobrades en excés pels bancs des de 9 de maig de 2.013. En aquesta data va ser quan per primera vegada el T. Suprem va declarar la nul·litat d’algunes clàusules terra. La seva justificació era que si els bancs havien de tornar totes les quantitats en excés des del moment inicial del préstec, es posava en risc el sistema bancari.

Aquesta doctrina anava en contra del que és habitual en dret, ja que quan una clàusula és nul·la no pot generar cap efecte. Per això alguns jutges espanyols van plantejar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea la legalitat d’aquesta interpretació. Dins d’aquest tràmit davant del Tribunal Europeu és obligatori que l’advocat general (funcionari europeu que fa unes funcions semblants a les que serien un fiscal a Espanya) faci un informe de quin és la seva opinió pel que fa al tema de debat. Aquest és l’informe que s’ha fet públic aquest 13 de juliol (2016). Segons aquest informe la doctrina del Tribunal Suprem es correcte, perquè segons ell no és contrària al dret comunitari.

Aquest fet es important, ja que l’opinió de l’advocat general en un 80% dels casos coincideix amb la decisió que després pren el Tribunal. Per això l’informe ha estat aplaudit efusivament pels bancs, i fortament criticat per les associacions d’afectats. Vol això dir que els afectats no cobraran totes les quantitats pagades de més?. No necessàriament. L’informe d’advocat general no és vinculant, és a dir, el Tribunal quan dicti sentència en els pròxims mesos -es rumoreja que entre l’octubre i desembre de 2.016- no està obligat a seguir el criteri del advocat general, i pot acabar donant la raó als consumidors. De fet ja han hagut altres casos importants en els quals l’advocat general va expressar una opinió, i després el Tribunal no el va seguir. Per exemple en l’assumpte del cànon digital el Tribunal finalment va declarar il·legal el cànon, en contra de l’informe de l’advocat general. Un altre exemple:  en el dret a l’oblit a internet l’advocat general va emetre el seu informe a favor de Google i posteriorment el Tribunal va dictar sentència donant la raó a l’estat Espanyol.

D’altra banda, no hem d’oblidar que fa uns mesos l’informe de la Comissió Europea (és un altre dels tràmits dins el procediment) es va posicionar en contra de la resolució del nostre Tribunal Suprem. La Comissió considerava en el seu informe que els consumidors haurien de rebre totes les quantitats pagades en excés, i no només les posteriors a maig de 2.013.

La conclusió d’això és que l’informe de l’advocat general suposa un cop a la posició dels consumidors, però això no vol dir que el partit estigui perdut, ja que tindrem que esperar a que Tribunal de Justícia de l’Unió Europea dicti sentencia.