Tots sabem que la prescripció és una figura jurídica per la qual els drets “moren”, és a dir, ja no podem reclamar-los, ni ens ho poden reclamar.

A l’octubre d’aquest any s’ha modificat el Codi Civil Espanyol, fixant un nou termini de prescripció general de 5 anys. Però això no ha de portar-nos a error, ja que a  Catalunya la prescripció està regulada pel Codi Civil Català que disposa d’uns terminis diferents, encara que queden al marge d’aquesta regulació les reclamacions administratives (Seguretat Social, Hisenda, etc. ..).
Del Codi Civil Català destacarem només les que poden ser més rellevants, i en els quals el termini és de 3 anys:

La prestació de serveis o les execucions d’obra. Aquí queden incloses majoria dels treballs fets a particulars o empreses (reparacions, obres, serveis professionals, etc ..).

El cobrament de les vendes al consum. Dins d’elles s’inclouen totes les compres que fem els consumidors a qualsevol empresa.

També s’ha de d’afegir que el termini de prescripció s’interromp des del moment en què es fa una reclamació extrajudicial. Així doncs, la recomanació és que, si tenim algun client al qual fa temps que se li va realitzar un treball o un servei, i està pròxim el termini dels 3 anys, li enviem un burofax (amb justificant de recepció i certificació) recordant-li la deute. Des d’aquest moment tornarem a tenir un nou termini de 3 anys.